Joguets

                És tan fàcil, veritat? Agafar els sentiments d'algú, conegut o desconegut, no és important, i utilitzar-los com si foren simples eines reemplaçables. Eixe tipus de persones que es creuen amb el dret de despertat interés a una persona per, quan li parega suficient, abandonar-la, ignorar-la o, simplement, manipular-la fins al punt que l'altra persona pense que tota la culpa és d'ella.

Pot ser, el pitjor és que t'utilitzen com a pont. Que l’única funció de la relació que estableix amb tu siga de nexe, de punt mitjà. Et poden fer sentir especial, però és com un gran incendi, crema molt però dura poc. Després, qui queda sol i ofegant-se en les cendres mullades eres tu. L'altre està gaudint de la seua relació “ideal”. Com si anara a ser feliç.

I no em val parlar de persones que ho fan sense voler. Persones que tenen la necessitat de socialitzar per a pal·liar els seus problemes sentimentals o ferides recurrents. Segurament troben consol, però el preu és destruir a una altra persona. De veritat ix rentable fer-ho? De veritat acabes més alegre si parasites l'amor o la dolçor d'un altre ésser? Va, per favor, que som gregaris, no gilipolles.

Tal vegada, creus que estic parlant sols de relacions amoroses, però no. Un amic també ho pot fer. De fet, és prou típic. Tots tenim més d'una antiga amistat que ens xuplava massa i no ens donava a beure res. Qui no les té, hauria de replantejar-se moltes coses. El problema també arriba quan eixes amistats passen de ser antigues a ser noves. Acabarem per no fiar-nos ni del passat, ni del present ni, tal vegada el més trist, del futur.

Les Rets Socials sols empitjoren la cosa. Sí que és veritat que també ens ajuden a connectar amb gent llunyana i que sí que pot arribar a produir una relació sana i estable, tot i que mai es connecten les veus. No obstant això, els Missatges directes han aconseguit crear una amalgama de conversacions que prometen molt i no compleixen res. La gent que llança el sedal hauria de parar-se a pensar que d’il·lusió es pot viure, però també es mor.

És tan trist i deplorable vessar els problemes sobre una altra persona i després tirar-la a la brossa. A mi això em demostra tres coses: falta d'empatia, incapacitat d'estar sol amb un mateix i ser un desvergonyit manipulador.

Siga sense voler o per aprofitar-se de l'altra persona. Siga per solitud o per escapar d'una societat massa gran. Per egoisme o falta de sensibilitat no hi ha trellat en jugar amb els sentiments d'un ésser viu.

Al jugador compulsiu sols li desitge que algun dia siga un joguet d'algú pitjor que ell. Que els seus sentiments acaben convertits en la pilota encaixada entre els barrots del balcó de la casa abandonada. Potser així canvie.

És molt fàcil, veritat?