Fetitxes

                L’enciclopèdia.cat defineix el fetitxe com un objecte que desperta en l’individu impulsos eròtics per associacions possiblement fortuïtes. Tanmateix, també diu que és un Objecte o amulet associat a un ésser espiritual, en virtut del qual té un poder sobrenatural. Sincerament, no sé si les definicions dels diccionaris ajuden moltes vegades a vore les coses de manera més clar, el que si que sé és que els fetitxes han estat sempre tractats com a un tema tabú. I això no em pareix correcte.

                La realitat és que la humanitat té una capacitat d’imaginar i experimentar realment bàrbara, el que resulta en que qualsevol persona té un parell o un miler de fetitxes. No obstant això, aquesta societat puritana i religiosament cancerígena, ha produït que la majoria d’aquests es vegen a través d’un vel de recel i de rebuig que converteix un acte de plaer en un acte de vergonya. Inclòs, hi ha individus que, fustigats per la seua covardia i inseguretats, s’atreveixen a jutjar i a fer burla dels actes sexual de la resta. Com si qualsevol poguera pujar al pedestal de la moralitat a criticar al altres. La veritat és que la vostra moralitat me la sua fortament.

Algunes persones diuen que el problema és que hi ha fetitxes roïns. Clar que sí, dic jo. De la mateixa manera que una cosa tan pura com l’amor també pot ser horriblement dolent. Tot té una cara bona i una roí. La clau, supose, està en poder trobar a la gent adequada. Com sempre, no és un problema de significats, sinó de persones. De mentalitats més obertes i preparades. De gaudir, en definitiva.

                La qüestió radica en que, des del pas més bàsic, com el missioner, fins al més imaginatiu, tenen el mateix valor, sol necessitem saber veure-lo. En el sexe, de la mateixa manera que en la quotidianitat, tot està bé sempre i quan i haja respecte i consens i qualsevol mal quede fora de l’equació. Pense, que una de les coses més boniques de la vida és poder trobar a una altra persona (o varies) amb la qual gaudir dels fetitxes. Sense pors ni vergonyes. Simplement, assaborir el plaer que ens dona un cos, tant aliè com propi. Deixar-se portar per una part salvatge i sensual que normalment no està conscient.

                Inclòs, si no és compartit, també és la mar d’interessant i eròtic trobar a persones dispostes a provar coses noves. Dispostes a paladejar la teua “perversió” i poder arribar a l’infinit amb coses noves. Tanmateix, crec que és inclòs millor, ser l’altra persona. És a dir, estar obert a provar qualsevol cosa diferent. Entrar en el més profund del desig de l’altra persona per poder beure directament d’ahí. Per saber si ens agrada o no, bàsicament. Millor això que quedar-se amb el dubte.   

                Tal vegada, deuríem deixar de veure els fetitxes com a tabús, i començar a veure’ls com amulets, com diu l’enciclopèdia.cat. Qui sap, igual així tenim millor orgasmes i menys maldecaps.