Serp abissal

                 Caus sense pressa, a poc a poc, sentint com el fred més absolut et traga a un infinit desconegut. El cel ja no hi és. Dubtes si alguna vegada hi ha estat. Perquè deuria estar? Algun motiu per a que brille el sol? Si existeix algun, t’ho podrien dir. Per compassió. Per venjança.

                La foscor comença a convertir-se en el teu únic mon. Sents tanta por, que tanques els ulls a la realitat, al fet de no saber si existeix o no eixa realitat. Tens por, tanta por com no has tingut mai. Tanmateix, el teu sentiment de supervivència no aflora. No et mous. Ni tens intenció de fer-ho. Simplement caus i caus, a través de la marea negra i gelada en la qual s’ha convertit la teua realitat. La pressió augmenta i augmenta. Els teus pulmons criden desesperats per un caliu que no els pots donar. Que no pots obtindre.

                I, de cop a repent, la sents. Sents les ondulacions de l’aigua al teu voltant. Els xicotets remolins que formen la seua pell fastigosa i rugosa al canviar de posició. Ha sigut tan sigil·losa que no l’has vista fins que la tenies damunt. Fins que sents el seu cap, que fa olor a podrit, darrere l’orella. Murmurant tots els pecats i horrors que li s’ocorren. Fent que el teu cor es minimitze fins al punt de que comence a consumir-se. Com si perderes l’anima. Com si et perderes a tu mateixa.

                I el seu cos llarg i fibrós comença a rodejar-te. Ella té tota la mobilitat del món, mentre que tu estàs indefens. Sents com s’enrosca al teu voltant, com comprimeix el teus òrgans i intenta fer-te soltar el poc que et queda. Notes com t’arrastra encara més cap avall. Amb la força descomunal que té. Pareix que vas a trobar-te amb el destí, de la pitjor manera possible. Sents les dents al teu coll...

                I obris els ulls i observes a la desesperació directament a la cara. Sí, és horrible. però també dèbil i patètica. Té el poder que li has permès obtindre. El teu cor creix de nou. Sents la força: la teu força. Batega per tot el teu cos. I t’alliberes. I deixes de caure. I resisteixes. I nades. Perquè eres capaç. Perquè eres increïble.

                Sents a la serp que intenta mossegar-te. Que intenta tornar-te al fons. A vegades caus, però lluites. Saps que pots. Eres més poderós. Si ella et fa caure 5 metres, tu ne nades 10. Sense parar. Endavant sempre. I la foscor es desfà com el xocolate líquid. I la gelor es desplaçada per la suau calor d’una nit de finals d’agost. I veus el cel. I saps que existeix. I tens motius. I veus les mans que et busquen. I busques el seu contacte.

                Encara sents la serp estirar de tu. Però eres més fort. Eres capaç. Eres valuós.