Supose que passem gran part de la nostra vida tractant d’entendre i de comprendre. Entendre que no tot el que desitgem acabarà acomplint-se i, segurament, que perdrem moltes de les coses que considerem segures. No és fàcil ni feliç, la majoria de les voltes, però si que és inevitable. Entropessar també és una part important del camí que realitzem.
Comprendre
que no sempre podrem tindre el paper que volem en la vida d’una altra persona. Que
no significarem el que ens agradaria. No obstant això, està bé comprendre que
no podem ser sempre la x, a vegades, també serem la y o la z. De fet, crec que
seran més les vegades que ens quedarem anhelant ser la x. Tot i que hi ha gent
que sempre té més sort.
Entendre
que som la y, també és saber que segurament el nostre temps al seu costat també
serà limitat. És trist saber amb més o menys certesa quan i com acabarà la
relació amb una persona que apreciem o estimem, però no tot ha de ser pena. Els
camins curts també són divertits i tenen les seues coses bones. El temps és una
il·lusió i podem gaudir el mateix d’un segon que d’un miler d’anys. Qüestió de
perspectiva.
Supose
que gran part del camí de la vida el recorrerem a disgust. Sense tindre el
paper que desitgem, sent la y que queda fora i que acaba patint. Però comprendre
això, també ens dona la llibertat de poder gaudir més de la resta del camí. Tal
vegada, hui soc una y amb una data de caducitat de mesos. Tanmateix, demà
podria ser una x eterna. Mai se sap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada