Probabilitats

 0,1, 0,2, 0,3 període, 0,789563, 0,99999999981... Tota la vida igual, sentint probabilitats. “No begues d´aquesta aigua que té un 26% de probabilitats de tindre [inseriu malaltia fatídica i mortal]”, “Ai xico, si vas a tal lloc no passes per tal carretera, que tens un 0,07% de probabilitats més de tindre un accident que si vas pel camí de cabres”... i així, tants exemples com vulgueu.

Està bé calcular probabilitats, ens donen informació sobre medicaments, malalties i el perill de certes coses. No obstant això, crec que se'ns ha anat de les mans. Hem acabat per sols pegar un pas si tenim un 90% de possibilitats de no cagar-la. Si alguna cosa, té sols un 70% de fiabilitat, ja estem a la vora de la taquicàrdia, amagant-nos baix del llit i trucant als GEOS.

Al final, per no arriscar-nos per un 10, 15 o 20% deixem per fer massa coses. I podeu pensar que no, que vosaltres no tragueu números per a prendre decisions. Us equivoqueu. Quan analitzem alguna cosa que estem decidint si anem a fer o no, el primer que fem és traure pros i contres. Assegurar-nos de totes i cada una de les variables. Tot i que eixes coses no acaben manifestant-se en nombres, nosaltres, internament, sí que anem restant-li a un 100 idealitzat. Per exemple: si volem muntar un armari. Que podem pegar-nos en el martell, 90. Que, tal vegada, un estant ens pot caure al peu, 75. Que podem entropessar amb el descaragolador, caure per la finestra i que un autobús ens passe per damunt, -666.

Òbviament, no intentarem nadar de Gandia a Siracusa, perquè és impossible, però... ¿Realment necessitem viure rodejats de tantes xifres i variables? Acabem ofegats per la nostra pròpia paranoia. Al final, un 50% mai és que tinguem la meitat de possibilitats de triomfar. Sols significa que tenim la meitat de probabilitats de derrota.

Ho mirem per on ho mirem, conviure amb tanta quantitat de números ens fa persones més pessimistes. Com si no tinguérem prou amb què ens esclavitzen els segons, els minuts i les hores, ens tirem més pedres a la teulada. Per no voler veure més enllà d'un 35%, acabem vivint sempre en el 0%.

Per cabuts, no vegem que la derrota ja la tinguem, que a partir d'ací, tot pot ser nostre. En veritat no, sempre podem empitjorar. Però això no impedeix que la inactivitat per por encara ens enfonse més. Val més dir que has mort intentat fer el que volies que per no fer res.

Les probabilitats estan més, però a xicotetes dosis i en moments puntuals. Hem de ser amics de les xifres, no els seus súbdits. Cosa que ja som.