dimarts, 31 de maig del 2022

Trenta d'aquest mes

     Ahir vaig pujar al Convent per a córrer, com faig dos o tres dies cada setmana. És curiós, perquè molta gent oblida quan va començar a fer algunes accions que repeteixen quasi cada dia, però en aquest cas concret, jo no oblide quan vaig començar a pujar al Convent per a fer esport. Vam començar un mes de maig, de ja farà quasi deu anys. No sé per què, però ens vam aficionar a córrer junts. Encara no he trobat a ningú amb qui anar al mateix ritme com ho feia amb tu.

    Ahir, encara va ser més especial. No em vaig adonar fins que ja estava quasi dalt, a punt de començar la marxa, no obstant això, en eixe instant, vaig recordar que estàvem a trenta de maig. Hui, quasi que no significa res, tanmateix, en altra vida, per a un altre Miguel que ja ha desaparegut, el trenta de maig era destacat i un dia de celebració perquè era el teu aniversari.

    Ja quasi no fa mal pensar en la nostra separació com amics. Ho vam intentar (almenys jo), amb totes les nostres forces, tanmateix no va poder ser. El fort llaç, que ens va unir durant anys de tribulacions i alegries, a la fi, es va desfer en un milió de fils que ja no uneixen res. Algun, tal vegada, encara ens permet compartir algun record i algun pensament, però no té el poder d'unir-nos realment.

    Supose que pense més en tu perquè vas ser la primera amb la qui vaig teixir un fort vincle d'amistat. Va ser més dur dir-li adeu i va ser infinitament més difícil. Després, van vindre més separacions de persones que em van prometre que sempre estarien ací. Van fer mal també, està clar, però ja tenia pràctica per a poder apartar-les amb més felicitat.

    No sé si el motiu és que algunes veus del passat han tornat a cridar-me fa poc, o que torne a estar preparat per a separar-me de nou d'algunes persones; o, senzillament, perquè ahir era trenta d'aquest mes. El fet és que he tornat a pensar en tu i t'he tornat a recordar de manera més intensa. De la mateixa manera que a la resta, et dic, que tot i haver deixat de ser amics, encara t'estime molt i que sols et desitge el millor.

    Els nostres camins es van separar fa molt, però tal volta ens podrem tornar a veure en algun encreuament. Feliç aniversari i que sigues molt feliç.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada