Camins de roig i blanc

Tornarem a casa. Tornarem per les sendes que trenquen les muntanyes en un trencaclosques impossible. Buscarem el lloc d´on ens van fer fugir fa dies, mesos, anys i, fins i tot, segles. Tornarem a la llar recorrent els horrors dels camins de roig i blanc.

Incapaços de cridar més perquè tenim la gola encesa en flames gelades. Sense poder alçar un dit per la quantitat de músculs que ja no volen protegir-nos dels garrots que cauen de dalt, de tan amunt que ni es veuen. Intentant pensar quan els nostres sentiments han sigut triturats per les seues dents insensibles. Inútils... sí, tal vegada si, però amb l´esperança de la llibertat.

Tornarem a casa pels camins de pedra calcària i de terra vermella, per descansar, perquè un fil de germanor ens arregle la llengua que aquells monstres ens han tallat. En les nostres orelles encara ressonen les explosions que naixien del cel però destruïen el sòl, el nostre sòl que tant trobem a faltar.

Romandrem, perduts i ferits, pels camins que la saó ha abandonat. Observant els vells bancals on les oliveres, els tarongers, els ametlers i els caquiers esperen la mort que els podreix fins a la fulla més insignificant. Perquè la nostra Terra ens crida i no la podem ajudar. Perquè els arbres ploren cançons que sonen en un idioma desmembrat.

Morirem pels camins de sang i óssos dels quals fugiren després de nosaltres i dels qui tornaren massa prompte. Sorgeixen, de la terra ofegada per la falta d´amor, braços i cames nus, sense roba i sense pell. Naden les orenetes en basses negres i seques que han brollat de cossos innocents. Pot ser, sols culpables de voler ser lliures.

Desapareguem, per voler traure a la llum el que l´història ha soterrat baix quilòmetres de cadàvers i cudols corromputs. Fugim dels nostres pobles i les nostres ciutats que cada vegada són menys pobles i ciutats. D´aquelles cases i carrers que tants bons records guarden, com a l’única droga que els manté en peu.

Tornarem a casa pels camins de roig i blanc perquè les carreteres amaguen les bales i els ganivets esmolats que acabaran amb tot el que hem construït. Tornarem, perquè amagar-nos per sempre no és una opció que es puga contemplar. Tornarem, per fer de la nostra sang i els nostres óssos el seu cementeri. Tornarem pel somriure, el coratge i la llibertat.

Tornarem o morirem, adornant aquests camins de roig i blanc.