Dis-m´ho tu

Un desig insalvable. Dis-me on trobar la resposta que fa mesos em porta pel camí lluminós de la ximplesa. Conta'm si, quan les nostres mirades es creuen, els teus ulls profunds em busquen a mi o sols a la immensitat absurda i estúpida que em rodeja. Si, els únics que van sentir el corrent destrossant-li la pell quan ens vam fregar vam ser jo i la meua demència.

Un monstre de metall a altes velocitat i un gotet de cassalla han sigut les nostres oportunitats. Ambdues les vaig pedrer jo i tu ni tan sols et vas adonar. Pot ser, la multitud que ens rodejava va trencar el moment, tal vegada, va ser l'alcohol que ens va enviar un món preciós i horrible al mateix temps.

Ja no importa, sols necessite que m'ho digues, perquè jo no em veig capaç. Sóc covard, fa temps que ho vaig assimilar amb tot el que pertocava. La força em fuig per la boca i la vergonya em cria ronya. Ja veus, jo, qui dic als imbecils del món que sobren al meu voltant, tinc por de tu. Por de sentir el que no vull sentir dels teus llavis que tant em criden. Por, de veure el teu cos amb algú que et trague tant que no deixe espai per a ningú més en la teua vida. Por dels teus amics i que els meus em diguen la veritat que jo preferisc soterrar. La hipocresia que tant odie se'm menja viu. La hipocresia que tant fulmine no sols m´aparta de tu, també de mi mateixa.

Ja vaig renunciar una vegada a declarar tot el que era per amistat. No em penedisc. Tanmateix, no vull repetir-ho tan prompte. També sóc dèbil. Fort per a destruir-me a mi mateix, però dèbil en general.

Per això, dis-m'ho tu. Dis-me si són el roig, el taronja, el groc, el verd, el blau i el violeta qui guien el teu camí tocant el meu. Dis-me si faig bé o sols malgaste el meu temps escàs. Si els teus somriures daurats són per a mi. Dis-m´ho tu, perquè jo estic fart. Fart que les meues neurones facen un suïcidi col·lectiu quan al lluny t'apareixes. Fart que a la nit els meus ulls desvien la vista per trobar els atribuïts que et fan ser tu. Fart de consolar-me a mi mateixa.

Dis-m´ho tu, ja que jo, ja m´he perdut en mi mateixa. Buscant-te i fugint de tu al mateix temps, menuda paradoxa de merda. Dis-m´ho tu, que jo, mentrestant, em tancaré a la meua imaginació. Com diu Andreu Valor: ni tu seràs capaç de fugir de la història que m'invente en soledat.

Tant de bo, m´ho digues tu.